Anna Cervello

IMG_1088 

↑ rhus vernicifera. l’arbre d’on s’extrau la resina que es convertirà en laca.

 la laca japonesa . síntesi
Lo que avui es coneix com Laca japonesa, es la saba o resina del arbre Rhus vernicifera o el líquid del arbre Anacardium Occidentale ( per citar els mes coneguts).
Es un líquid viscós que ha estat utilitzat des de fa milers d’anys i que te múltiples propietats

La laca japonesa es coneguda arreu del mon per la seva brillantor, duresa i perdurabilitat. Una peça lacada o un moble, adquireix una personalitat tan gran que es fàcilment identificable . Normalment son peces de color negre, brillant, d’una gran finor i suau, però també poden ser d’altres colors com el vermell o amb pigments de diferents colors o del propi color mel de la laca.
Aquest tipus d’arbre creix per tot el Sud-est asiàtic, sobretot a Xina i Japó, que es on es va desenvolupar aquest art utilitzant aquesta resina, completament original i autònom arribant a ser considerat quasi be mític.

Al llarg de la seva historia coneixem peces de laca decorades en dibuixos amb pols d’or, però també les podem trobar en moltes altres tècniques,com incrustacions de nacre , incrustacions de closca d’ou o amb pa d’or etc. .
El nombre de tècniques son molt nombroses,com que es un ofici mil•lenari, han anat apareixent al llarg de les dinasties, maneres diferents d’acabats, de conjuntar colors, de decoracions i formes de les peces.
L’ús de la laca es coneix des de el neolític. Es la resina del arbre Rhus vernicifera, que creix per tot el sud-est asiàtic. El nom d’ Urushi, que es com es coneix la laca a Japó, li ve del nom del arbre del que s’extrau.
L’ utilització d’aquest material no sorgeix en un moment determinat, sinó que es resultat d’un esforç de generacions d’artesans i artistes, que van anar experimentant en les seves propietats fins assolir un coneixement mes ampli de les seves característiques.

Son las seves grans qualitats el que l’ ha diferenciat de les altres manifestacions artístiques i una de les mes reconegudes es la seva durabilitat.
S’han trobat objectes en excavacions arqueològiques a Xina que, havent estat un mil•leni d’anys enterrades, en recuperar-les, continuaven en perfecte estat.
Un altre exemple es el del vaixell que va naufragar al golf de Yokohama l’any 1874, que duia un carregament de laques destinades a una exposició a la ciutat de Viena. quan per fi es va recuperar la carrega del vaixell,les peces, que havien estat llarg temps dins aigua salada, estaven en perfecte estat de conservació.

114 yatuhasimakie
 segle XVIII

caixa realitzada per Ogata Korin. potser es la peça de laca mes valorada de tot el món.